dissabte, 5 de març del 2011

LA PORTADORA, DOGUES I SEMALERS

















La portadora és un estri o atuell format per dogues de fusta ( cadascuna de les fustes que forman el cos d'una portadora i es mantenen units per cèrcols), de fons i boca generalment ovalats i eventualment circulars, més alt que ample i amb la boca més gran que el fons, proveït de dos cornaleres o nanses disposades als extrems del diàmetre de la gran boca, que serveix per a transportar raim o vi i, també, altres fruites, aigua, terra... ( veure primera fotografia).
Les portadores podien ser de ruc, matxo o carro. Les dues ptimeras eran traginats a bast de la vinya fins al cup, col.locant sobre les atzambles dels animals un semal per banda. Quatre cèrcols de ferro o , més antigament , de fusta d'avallener, adhesionaven les dogues i evitaven el vessament de sucs del raïm. Quan les portadores pesaven al voltant dels l00 K. havien de ser portades , pel seu pes, amb camalers ( cadascún dels dos pals de fusta, normalment de roure, que dues o quatre persones traginen una portadora) fins al carro i després al cup.
Les portadores a Galicia són anomenades odres i les de boca ampla serveixen per a transportar els raims i les de boca estreta per a transportar el most ( veure segona fotografia ).
Les portadores perrmeten carregar gran quantitats de raïm , que s'aixafa amb el funyot o pisot per tal d'encanir- ni més sense perdr`n ni gota. Poden arribar a contenir fins a 80 Kg. i posseixen dos cornaleres o nanses de peça única amb la seves dogues corresponents, per poder agafar la portadora entre dues o quatre persones mitjançant els semalers. ( veure tercera fotografia ).
Quan estaven plens els coves ( penúltima fotografia ) els duien a les portadores. Un cop plenes a'apropaven al carro amb el semalers i es pujaven agafant-les per les cornaleres entre dosa homes. El de baix agafava la cornalera amb les b mans , l'altre, dat del carro, tibava amb una corda enganxada a l'altra cornalera. En un carro habitualment hi cabien unes setze portadores.
La portadora , acabada la verema, podia ser destinada a contenir altres productes. Així el barral , una portadora tapada, es feia servir per a transportar el suc o merda de les comunes al camp on servei d'adob. Avui amb els tractors i els adobs orgànic tot això ha desaparescut.
De la soca a la cistella , de la portadora al carro i del carro al cup.
El cistell ben carregat a la portadora hem abocat.
La portadora és plena del raïm de la varema.
En el carro, sense demora, hem buidat la portadora,

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada